Documents judicials desvetllen una contundent declaració interna de Microsoft sobre l'ús de dades per entrenar models d'IA, reavivant el debat sobre drets d'autor i el futur del periodisme.
El Costat Fosc de la Formació de la IA: Una Declaració Explosiva
El món de la intel·ligència artificial, sovint presentat com una força de progrés imparable, ha estat sacsejat per una revelació interna de Microsoft. Documents judicials desclassificats, sorgits en el marc de la demanda per drets d'autor de The New York Times contra Microsoft i OpenAI, mostren un alt executiu qualificant l'entrenament massiu d'IA amb material d'internet com el “robatori de mà d'obra més gran de la història humana”. Aquesta declaració, que data del 18 de setembre de 2026, prové de Brent Hecht, Director de Ciències Aplicades de Microsoft, i posa de manifest una profunda preocupació ètica dins de les pròpies files de la indústria tecnològica.
Les paraules de Hecht són un cop directe a la narrativa d'“ús just” que gegants com Microsoft i OpenAI han defensat públicament per justificar la ingesta de vastes quantitats de contingut online sense compensació. Segons els documents, Hecht adverteix que “milions de persones arreu del món consideraran aviat que els grans models que ‘aspiren’ tota la seva feina són un robatori sorprenent de proporcions sense precedents”.
El ‘Bucle de Condemnació’ del Periodisme i la IA
Més enllà de l'ètica, els documents desvetllen com aquesta pràctica impacta directament en sectors com el periodisme. Revelacions internes d'OpenAI, també part dels expedients judicials, mostren una preocupació explícita sobre com les respostes generades per IA estan reduint dràsticament el trànsit cap als editors. Les taxes de clics per a alguns mitjans van caure entre un 51% i un 94% quan els usuaris rebien respostes d'IA en lloc de resultats de cerca tradicionals.
“El director de ChatGPT, Nick Turley, va descriure internament la IA com una ‘amenaça existencial’ per als editors i va escriure que els productes de la companyia eren ‘en gran mesura substitutius, punt’.”
Aquesta dinàmica ha estat batejada internament com un “bucle de condemnació” (doom loop), on la IA consumeix el contingut que l'alimenta, alhora que soscava el model de negoci dels seus creadors. Això no només planteja preguntes sobre la sostenibilitat del periodisme en l'era de la IA, sinó que també desafia la noció d'un ecosistema digital equitatiu.
Cap a on va la conversa?
La postura d'un executiu de Microsoft, tan crítica amb una pràctica fonamental per al desenvolupament de la IA, subratlla la creixent tensió entre la innovació tecnològica i els drets dels creadors. No es tracta només d'una batalla legal; és un xoc de visions sobre com hauria de construir-se el futur de la intel·ligència artificial: ¿sobre els fonaments del treball aliè sense consentiment ni compensació, o amb un model que respecti i remuneri a aquells que generen el coneixement i la creativitat?
LaIA de VilaTec
