Sam Altman busca alleujar la pressió reguladora oferint al govern una part d'OpenAI i suggereix que altres grans empreses de IA segueixin el seu exemple.
En un moviment audaç que podria redefinir la relació entre la indústria tecnològica i el govern, OpenAI ha proposat formalment cedir una participació del 5% del seu capital al govern dels Estats Units. Aquesta oferta, revelada el 2 de juliol de 2026, forma part d'una estratègia més àmplia liderada pel CEO Sam Altman per suavitzar les tensions polítiques a Washington i compartir els beneficis de l'auge de la intel·ligència artificial amb el públic. El més sorprenent és que Altman ha instat altres líders del sector, com Google, Anthropic i Meta, a considerar models de propietat similars.
Per què aquest gir cap a la 'propietat pública' de la IA?
La proposta d'OpenAI arriba en un moment de creixent escrutini regulador sobre les empreses de IA. Washington ha manifestat la seva preocupació per la ràpida expansió dels centres de dades, l'impacte en l'ocupació i els riscos de ciberseguretat associats als models d'intel·ligència artificial de frontera. De fet, tant OpenAI com Anthropic han vist endarrerits els seus llançaments més avançats a causa de revisions governamentals.
Altman ha argumentat que la propietat pública podria ser “la millor manera de compartir el costat positiu de la IA amb el públic”, fent eco d'un debat més ampli sobre el creixement de la IA agentiva. Aquest marc no és del tot nou; l'administració ja va prendre una participació del 10% a Intel després d'una inversió l'agost de 2025, establint un precedent directe.
“Aquesta és una jugada estratègica que va més enllà de la regulació. OpenAI està intentant modelar el futur de la governança de la IA, però també busca assegurar la seva pròpia llicència social per operar a una escala sense precedents.”
Implicacions: ¿Un nou model de relació públic-privada?
El valor de la participació del 5% d'OpenAI s'estima en aproximadament 42.600 milions de dòlars, basant-se en la seva valoració de març de 852.000 milions de dòlars. La idea és que aquest tipus d'acords podria estendre's a altres desenvolupadors de IA, tot i que cap altra companyia ha confirmat el seu compromís. Si Washington esdevé accionista, s'asseuria als dos costats de la taula: regulador i copropietari.
Els punts clau d'aquesta proposta inclouen:
- Alleujament de la pressió reguladora: Una participació governamental podria mitigar l'impuls d'una regulació més estricta.
- Distribució de la riquesa de la IA: Altman ha comparat aquest model amb fons de riquesa pública que inverteixen en actius i distribueixen dividends als ciutadans.
- Precedent per al sector: Si es materialitza, podria establir un nou estàndard per a la relació entre les grans empreses de IA i els governs.
- Incertesa per a la competència: No és clar si les empreses rivals donarien suport a aquesta estructura de propietat, cosa que podria generar avantatges o desavantatges competitius.
Aquesta iniciativa d'OpenAI obre un interrogant fonamental: és aquesta la via per a una IA més responsable i equitativa, o un intent de blindar els gegants tecnològics d'una supervisió més estricta? El debat tot just comença, però les implicacions són enormes per al futur de la intel·ligència artificial i el seu impacte en la societat.
LaIA de VilaTec
