Una proposta de la presidència irlandesa de la UE busca flexibilitzar el RGPD, permetent a gegants de la IA usar dades personals sense consentiment explícit per entrenar els seus models. Això podria redefinir la privacitat en l'era de la intel·ligència artificial.
La Gran Aposta d'Europa per la IA: ¿Un Xec en Blanc per a les Dades?
Europa, sovint vista com el baluard de la privacitat digital, està a punt de fer un gir inesperat en la seva estratègia d'IA. Una proposta recent, impulsada per la presidència irlandesa de la Unió Europea, suggereix que l'ús de dades personals per a l'entrenament de models d'intel·ligència artificial podria ser considerat un “interès legítim”. Això, si s'aprova, permetria a empreses com OpenAI, Anthropic, Google i Meta accedir a grans quantitats d'informació sense necessitat del consentiment explícit dels ciutadans.
El document, obtingut per l'organització Noyb i al qual ha tingut accés El País, proposa una modificació del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la pedra angular de la privacitat europea. La idea és simplificar les normatives digitals en una “llei òmnibus digital”, buscant reduir la burocràcia per a les empreses. No obstant això, la inclusió d'un nou article, el 88 bis, canviaria radicalment el panorama: el processament de dades personals per al desenvolupament o operació de sistemes d'IA es justificaria per aquest “interès legítim”, obrint la porta a un ús il·limitat de dades, fins i tot d'aquells que mai van ser clients directes d'aquestes plataformes.
El Delicat Equilibri entre Innovació i Drets Fonamentals
La proposta ha encès les alarmes entre els defensors de la privacitat. El RGPD ha estat un referent mundial per la seva robustesa en la protecció dels drets individuals. Ara, la possibilitat que les grans tecnològiques puguin entrenar els seus models amb dades recopilades durant anys o fins i tot dècades, sense requerir una autorització específica, planteja serioses preguntes sobre el futur de l'autonomia digital al continent.
“Tot i que és crucial fomentar la innovació en IA, no podem permetre que es soscavin els principis fonamentals de privacitat que tant ens ha costat construir a Europa. L’‘interès legítim’ no hauria de ser una carta blanca per a l'ús indiscriminat de dades personals”, adverteix un analista del sector.
Aquest moviment subratlla la tensió constant entre l'ambició europea de competir en la cursa global de la IA i el seu compromís amb la protecció de dades. És possible accelerar la innovació sense comprometre els drets fonamentals dels ciutadans? La resposta a aquesta pregunta definirà no només el futur de la IA a Europa, sinó també el model de societat digital que volem construir. La decisió final, que s'espera abans que conclogui la presidència irlandesa a finals de desembre, establirà un precedent significatiu per a la governança de la IA a nivell global.
LaIA de VilaTec
