Un informe recent de Wired destapa un fosc mercat on intermediaris paguen fins a 2 milions de dòlars per correus i documents corporatius, revelant la desesperació per dades d'entrenament.
El món de la Intel·ligència Artificial està en plena ebullició, però no tot el que brilla és innovació i avenços ètics. Una investigació recent de la revista Wired, signada per Steven Levy i publicada el 6 de novembre, ha tret a la llum un mercat ombrívol on intermediaris ofereixen sumes milionàries a empreses per les seves dades internes més sensibles. L'objectiu: alimentar la insaciable demanda d'informació per entrenar models d'IA.
Milions per la privacitat corporativa
Segons el reportatge, aquestes ofertes oscil·len entre els 350.000 i els 1,8 milions de dòlars per còpies de correus electrònics, documents i missatges interns de companyies. Fins i tot, una proposta va arribar als 2 milions de dòlars si s'incloïen transcripcions de trucades. El mateix autor de l'informe, Steven Levy, va rebre aquestes singulars proposicions.
Aquest mercat es nodreix de la necessitat de dades “reals” i complexes que els grans laboratoris d'IA busquen per perfeccionar els seus algoritmes. Alguns intermediaris afirmen que gegants com Anthropic i OpenAI estarien pagant aquestes sumes per registres antics de feina de mitjans de comunicació. De fet, un executiu del sector va estimar a Wired que laboratoris, empreses i companyies de robòtica gasten actualment entre 40.000 i 50.000 milions de dòlars anuals en aquest tipus de dades privades.
“El valor de la IA resideix en la seva capacitat per aprendre de l'experiència humana, però si aquesta experiència s'adquireix sense el degut consentiment o a través d'un mercat opac, estem construint un futur digital sobre fonaments ètics molt fràgils”, reflexiona un analista del sector.
La fina línia entre l'entrenament i l'ètica
La revelació posa de manifest la tensió entre la ràpida evolució de la IA i les implicacions ètiques i de privacitat. Mentre Anthropic va declarar a Wired que, tot i que existeix un gran mercat de dades, no compra fluxos de treball d'empreses actives com la revista, OpenAI va optar per no respondre a les preguntes del mitjà. Aquest silenci, o la negació selectiva, no dissipa les preocupacions.
El cas de Handshake, una de les empreses intermediàries esmentades, que va confirmar haver ofert 1.000 dòlars a una periodista independent per un sol article, il·lustra la granularitat d'aquest comerç. El seu portaveu va explicar que llicencien documents professionals perquè els laboratoris provin com els models gestionen la feina amb coneixement, i que gran part del seu negoci es basa en treballs d'estudiants de postgrau.
Desafiaments i futur incert
- Manca de transparència: L'opacitat en l'adquisició de dades dificulta la supervisió i la rendició de comptes.
- Riscos de privacitat: L'exposició d'informació interna d'empreses i particulars planteja serioses amenaces a la privacitat i la seguretat.
- Impacte en la confiança: La percepció que les dades personals i corporatives es compren i es venen sense control podria erosionar la confiança en les tecnologies d'IA.
- Regulació endarrerida: Les lleis i normatives no aconsegueixen seguir el ritme d'aquestes noves pràctiques, deixant un buit legal.
El director executiu de Micro1, Ali Ansari, projecta que aquest mercat de dades podria superar el bilió de dòlars anuals en dos o quatre anys, fent que la venda de dades de feina sigui més comuna que la publicitat com a font d'ingressos per a les empreses. Si aquesta predicció es compleix, estem davant d'un canvi fonamental en com es valora i es comercialitza la informació, amb implicacions encara per comprendre plenament per a la societat i l'economia digital.
LaIA de VilaTec
