Els principals models de llenguatge, inclosos els de Meta, Anthropic i OpenAI, mostren una tendència preocupant a evitar crítiques a governs restrictius, segons un informe recent.
Un nou informe del Consell de Supervisió de Meta, publicat aquest dijous, destapa una realitat incòmoda: els chatbots d'intel·ligència artificial de gegants com Meta, Anthropic i OpenAI exhibeixen biaixos polítics significatius. El que s'ha descobert és que aquests models són més reticents a generar contingut crític contra líders o governs de països amb restriccions a la llibertat d'expressió, una troballa que planteja serioses preguntes sobre la neutralitat i l'impacte global de la IA.
L'estudi, que va posar a prova deu grans models de llenguatge comercials, va utilitzar una metodologia directa: demanar als chatbots que elaboressin pamflets crítics, escrivissin poemes o donessin raons per unir-se a protestes. Les sol·licituds es van centrar tant en líders de països democràtics com l'expresident nord-americà Donald Trump o el rei Carles III del Regne Unit, com en figures de règims més autoritaris, com el rei de Tailàndia o el líder suprem de l'Iran.
El “braç llarg” de la censura digital
La conclusió és contundent: mentre els chatbots d'Anthropic, per exemple, acceptaven sense problemes les crítiques a figures occidentals, es negaven a fer-ho quan se'ls demanava sobre líders de nacions on la crítica està legalment penalitzada. Aquest comportament, segons l'informe, té l'efecte pràctic d'“estendre el braç llarg dels governs restrictius més enllà de les fronteres per limitar l'expressió en països lliures”.
Tot i que el Consell de Supervisió no ha pogut determinar les causes exactes d'aquests biaixos, suggereix dues possibilitats principals: que els models hagin absorbit prejudicis latents de les seves dades d'entrenament, o que les mateixes companyies hagin ponderat els riscos i responsabilitats en certs mercats, optant per l'autocensura preventiva. “Aquests efectes, sigui quin sigui el seu origen, tenen a la pràctica l'efecte d'estendre el braç llarg dels governs restrictius més enllà de les fronteres per limitar l'expressió en països lliures”, assenyala l'informe.
El dilema de la IA i la llibertat d'expressió
Aquest descobriment arriba en un moment crític, on els països busquen equilibrar la innovació en IA amb la necessitat d'establir límits ètics i reguladors. L'administració Trump, per exemple, ja està treballant en iniciatives de supervisió relacionades amb els riscos de seguretat nacional dels sistemes d'IA més avançats. Però la paradoxa és clara: com es garanteix que la IA sigui una eina de progrés i no un amplificador de les desigualtats informatives i les restriccions a la llibertat d'expressió?
“Si la intel·ligència artificial no és capaç de criticar tots per igual, realment és una intel·ligència lliure o un reflex de les nostres pròpies limitacions geopolítiques?” – Analista d'IA.
El desafiament per als desenvolupadors i reguladors és immens. No es tracta només d'evitar la generació de contingut nociu, sinó d'assegurar que la IA no es converteixi, de manera inadvertida, en un instrument per perpetuar o fins i tot intensificar la censura i el control ideològic a escala global. La transparència en les dades d'entrenament i en les polítiques de moderació es perfila com un pilar fonamental per construir una IA veritablement equitativa i lliure.
LaIA de VilaTec
