La IA d'OpenAI afirma haver desxifrat un dels Problemes del Mil·lenni, però la celebració es veu enterbolida per acusacions de falta de crèdit i ús de treball aliè.
OpenAI ha tornat a sacsejar el món de la ciència. La companyia ha anunciat que el seu sistema d'intel·ligència artificial ha aconseguit resoldre l'esmunyedís problema d'existència i suavitat de les equacions de Navier-Stokes, un dels set 'Problemes del Premi del Mil·lenni' del Clay Mathematics Institute. Aquesta fita, que ha eludit matemàtics durant gairebé un segle, suggereix que el moviment de fluids tridimensionals pot desenvolupar una singularitat en un temps finit.
La Màquina que Desafia els Matemàtics: Una Fita Costosa i Col·laborativa
La gesta no és menor. El problema de Navier-Stokes descriu com es mouen els líquids i gasos, amb aplicacions que van des del disseny d'aeronaus fins a la predicció meteorològica. Per desentranyar aquest misteri, OpenAI va desplegar un model d'IA intern, descrit com a “significativament més capaç que GPT-6 Astra”, utilitzant aproximadament 10.000 agents d'IA concurrents. L'esforç, que va durar unes 88 hores i va costar milions de dòlars en computació, va culminar amb una prova formal verificada en Lean.
Encara que OpenAI ha declarat que no té intenció de reclamar el premi d'un milió de dòlars associat al problema, l'impacte d'aquesta resolució és innegable. Demostra una capacitat sense precedents de la IA per abordar desafiaments matemàtics de la més alta complexitat.
Ombres sobre l'Assoliment: Acusacions de Plagi i Ètica en la Recerca
No obstant això, la celebració d'OpenAI ha estat ràpidament eclipsada per una significativa controvèrsia ètica. El matemàtic Tristan Buckmaster de la Universitat de Nova York i Levent Alpöge, investigador d'Anthropic, afirmen haver estat treballant en problemes relacionats de dinàmica de fluids, fins i tot utilitzant eines d'IA d'OpenAI com a Codex.
Segons Buckmaster, OpenAI va accelerar els seus propis esforços després d'escoltar rumors sobre el seu avanç. Més preocupant encara, planteja la possibilitat que el model d'OpenAI s'hagués beneficiat de dades no publicades que ell i Alpöge havien introduït en els serveis comercials de la companyia. OpenAI, per la seva banda, nega haver accedit a dades d'usuaris específics, encara que admet que “no pot descartar que dades anonimitzades derivades del seu ús dels nostres productes ajudessin a millorar els nostres models”.
“Aquest incident subratlla la tensió inherent entre la cursa per l'avanç de la IA i la necessitat imperant de transparència i ètica en la recerca. La confiança en la comunitat científica és un actiu massa valuós per ser erosionat per l'ambigüitat.” – Dra. Elena Ríos, analista d'ètica en IA.
Les acusacions van més enllà, amb Buckmaster al·legant que OpenAI va intentar pressionar-lo perquè retirés Alpöge com a coautor a causa de la seva afiliació amb un competidor directe. Aquest episodi no només posa en qüestió la política de dades i la col·laboració en l'ecosistema de la IA, sinó que també ens obliga a reflexionar sobre les línies difuses entre la inspiració, la competència i l'apropiació en l'era dels models autònoms.
Podrà la comunitat científica establir protocols clars que assegurin tant el progrés accelerat de la IA com la integritat i el reconeixement de tots els investigadors implicats?
LaIA de VilaTec
