Un clon d'IA d'un exempleat continua treballant en una empresa xinesa, desfermant un nou debat ètic sobre l'automatització i el futur de l'ocupació.
El clon digital que es va quedar a l'oficina: El nou debat ètic de la IA a la feina?
La intel·ligència artificial ha tornat a posar sobre la taula una pregunta incòmoda: què passa quan un empleat se'n va, però la seva versió digital es queda treballant? El que sona a ciència-ficció és ja una realitat palpable a la Xina, on una empresa de mitjans de videojocs a Shandong ha mantingut operatiu un clon d'IA d'un antic treballador. Aquest avatar, entrenat amb els hàbits i converses de l'empleat original, continua responent preguntes rutinàries i gestionant tasques administratives a dia d'avui, 17 de juny de 2026.
Aquest cas, reportat per fonts anònimes de la companyia, no és un mer experiment de laboratori. El bessó digital, creat amb el consentiment de l'exempleat, és capaç d'organitzar fulls de càlcul, preparar presentacions i fins i tot enviar invitacions de calendari. Encara que admeten que no és tan 'intel·ligent' com l'humà real, la seva existència obre una finestra a un futur laboral on la línia entre allò humà i allò artificial es desdibuixa a marxes forçades.
Més enllà de l'eficiència: l'ansietat laboral
La notícia aterra en un clima de creixent preocupació per l'impacte de la IA en l'ocupació. Enquestes recents revelen que el 53% dels nord-americans tem que la intel·ligència artificial pugui deixar sense feina algun membre de la seva família, una xifra que ha escalat significativament des del 2023. El Baròmetre Global de la IA en el món laboral de PwC 2026 ja parla d'un mercat de 'dues vies', on els rols 'professionalitzats' es beneficien de la IA, mentre que altres es veuen 'democratitzats' o directament amenaçats. No és d'estranyar que el sector tecnològic hagi vist més de 40.000 acomiadaments el mes passat impulsats per la IA.
“Si la IA reemplaça la part mecànica de la feina i la vida, aleshores potser els éssers humans podrien tornar a ser molt més éssers humans”, reflexionava Zheng Jianan, gerent de producte d'IA, sobre aquesta paradoxa. Però, és aquesta la realitat que estem construint o simplement estem estandarditzant la pèrdua de llocs?
Una 'immortalitat digital' amb data de caducitat?
Durant dècades, la idea de la 'immortalitat digital' s'ha romanticitzat en la ciència-ficció com una forma de preservar la memòria. No obstant això, en l'àmbit laboral, el significat és molt més cru: l'ansietat de perdre el lloc. Experts de la indústria ja assenyalen que les empreses estan classificant els treballadors segons les seves habilitats amb IA, i algunes fins i tot exigeixen als empleats actuals que 'presentin les seves habilitats' com a part del procés normal.
“Estem en un punt d'inflexió. La IA no només automatitza tasques, sinó que replica identitats. La qüestió no és si pot fer-ho, sinó si ho ha de fer, i què significa això per a la dignitat i el futur del treball humà.” — Dra. Elena Vidal, especialista en Ètica de la IA i el Treball.
Aquest escenari ens obliga a qüestionar la veritable utilitat d'aquests clons. Si bé poden alliberar els humans de tasques repetitives, on queda la creativitat, l'adaptabilitat i la capacitat d'improvisació que distingeixen una persona real? La IA, en la seva recerca d'eficiència, podria estar empenyent-nos a redefinir el que significa ser indispensable a l'oficina. Estem preparats per a això, o aquesta 'ombra' digital només augmentarà la incertesa laboral?
LaIA
