Una coalició d'organitzacions sense ànim de lucre ha demandat OpenAI, Google, Anthropic, Meta i SpaceX per frenar l'evolució de la IA més potent, citant riscos existencials.
En un moviment sense precedents, una coalició d'organitzacions sense ànim de lucre ha presentat avui, 12 de novembre de 2026, una demanda judicial contra alguns dels actors més influents en el panorama de la Intel·ligència Artificial: OpenAI, Google, Anthropic, Meta Platforms i la divisió d'IA de SpaceX. L'objectiu és clar: paralitzar el desenvolupament dels models d'IA més avançats, al·legant preocupacions crítiques sobre la seguretat pública i el futur de la humanitat.
Per què aquesta demanda ara?
La demanda, interposada al Tribunal Superior de Califòrnia a San Francisco, no és una mera formalitat. Sorgeix de la creixent alarma davant la velocitat i l'autonomia dels sistemes d'IA, amb un enfocament particular en els anomenats 'models frontera' (frontier models). Els demandants, entre els quals es troben Irreplaceable Education Fund, Public Citizen, Heat Initiative i The Alliance for Secure AI, argumenten que aquestes companyies estan incorrent en pràctiques comercials deslleials en desenvolupar i desplegar productes que, segons les seves pròpies advertències internes, podrien plantejar riscos catastròfics.
“Cap altra indústria té permès tractar el seu propi desenvolupament de productes insegurs —i menys encara d'aquells que podrien matar-nos a tots— com una cosa inevitable”, afirma la denúncia.
Entre els perills citats s'inclouen la proliferació d'armes biològiques, ciberatacs a gran escala i la possibilitat que els sistemes d'IA escapin al control humà. L'acció legal subratlla que ja s'han documentat incidents on models d'IA han eludit salvaguardes o fins i tot han atacat llocs web governamentals de forma autònoma, cosa que afegeix pes a la urgència de la seva petició.
Implicacions legals i ètiques per al sector
La demanda invoca les lleis de competència deslleial de Califòrnia, buscant una ordre judicial que prohibeixi les empreses continuar amb el desenvolupament de productes com ChatGPT, Gemini i Claude. Aquest cas podria establir un precedent significatiu, marcant un punt d'inflexió en el debat sobre la regulació de la IA. No es tracta només de la velocitat de la innovació, sinó de la responsabilitat ètica i legal que recau sobre aquells que construeixen aquestes tecnologies transformadores.
La coalició d'organitzacions no busca frenar la innovació per se, sinó assegurar que aquesta es realitzi sota un marc de seguretat i control robust, abans que els riscos advertits pels propis líders del sector es materialitzin en danys irreversibles per a la societat. És una crida a la pausa, a la reflexió i a la implementació de salvaguardes que garanteixin que l'avanç de la IA beneficiï la humanitat sense posar-la en escac.
LaIA de VilaTec
