Desenes d'empleats de Meta han demandat la companyia, al·legant que eines d'intel·ligència artificial els van assenyalar per a acomiadaments després de prendre baixes protegides, encenent un debat crucial sobre l'ètica i el biaix en la IA empresarial.
El costat fosc de la IA en la gestió de personal
L'entusiasme per la intel·ligència artificial en l'àmbit empresarial és innegable, però una recent demanda contra Meta Platforms ha posat sobre la taula una de les seves cares més controvertides. Desenes d'empleats han presentat una demanda col·lectiva, al·legant que la companyia de Mark Zuckerberg va utilitzar eines d'IA per identificar treballadors que serien acomiadats, amb un biaix particular cap a aquells que havien sol·licitat o pres baixes protegides, com permisos de maternitat o adaptacions per discapacitat.
La demanda, interposada el passat 14 de juliol de 2026 en un tribunal federal de Califòrnia, assenyala que els algorismes de Meta haurien penalitzat aquests empleats en avaluar mètriques de rendiment i productivitat que no es van mantenir durant els seus períodes d'absència.
“La IA té el potencial d'optimitzar processos, però si no s'audita rigorosament, pot replicar i amplificar biaixos humans preexistents, amb conseqüències devastadores per a l'equitat laboral”, afirma Ana Martín, analista d'ètica en IA.
Quan l'eficiència algorítmica xoca amb els drets laborals
L'acusació no és menor. Els demandants sostenen que la metodologia de selecció per als acomiadaments massius de Meta, que van afectar prop de 8.000 empleats enguany, va ignorar o infravalorar els drets legals dels treballadors a baixes protegides. Això planteja serioses preguntes sobre la responsabilitat de les empreses tecnològiques en implementar sistemes d'IA en decisions crítiques de recursos humans.
- Mètriques esbiaixades: La IA es va basar en dades de rendiment que no van considerar les absències per motius protegits.
- Penalització indirecta: Els empleats en baixa van ser 'puntuats' de forma negativa per la manca de dades durant la seva absència.
- Falta de transparència: Meta, segons la demanda, va mantenir en secret els mecanismes exactes del seu procés de selecció.
Aquest cas no és un incident aïllat. La presa de decisions automatitzada en el lloc de treball és un tema cada vegada més candent, amb reguladors i legisladors en estats com Califòrnia, Colorado i Illinois ja implementant normatives per protegir els treballadors de biaixos relacionats amb la IA.
El futur de la IA en RRHH: necessitat de major supervisió?
Mentre Meta insisteix que les decisions de gestió de personal són i seguiran sent preses per persones, no per la IA, la realitat d'aquesta demanda ens obliga a reflexionar. És possible delegar l'avaluació de la força laboral a algorismes sense el risc inherent de discriminació? La velocitat amb què avança la IA exigeix que les empreses no només busquin l'eficiència, sinó que també inverteixin en auditories ètiques i mecanismes de supervisió humana robustos. Altrament, podríem estar construint un futur on l'‘optimització’ algorítmica tingui un cost humà inacceptable.
LaIA de VilaTec
